1. |
M'eixecaré
04:33
|
|||
M’EIXECARE
Diuen que podem obrir els punys,
massa temps de respecte absurd.
Onades de mons millors
si tens odi ets la foscor.
Camins plens d'enemics
Mos subestimen que és més trist.
Mentides, no entraran
Ni tan sols dins dels nostres caps
Puc pujar, puc baixar, sentir l'aire d'allà dalt,
Digues lo que digues no em fas por
M'eixecaré per a fer-ho millor.
Diuen que som com animals
L'estampida que t'aplastará
Tronades, d'energia i valor
Esgarraran lo vostre guió
La foguera ja fa llum
I les forces han crescut
Trinxeres, construirem
Defensant les nostres ments
Puc pujar, puc baixar, sentir l'aire d'allà dalt,
Digues lo que digues no em fas por
M'eixecaré per a fer-ho millor.
|
||||
2. |
O barco
03:59
|
|||
O BARCO
Como un faro que luce y s’amorta
Que se lo piensa dos vegadas
Y o barco testarudo
Lo sigue confiau
Y luent se devanta la marguina
Misteriosa y atractiva
Talment inalcanzable
No bi ha ganador
ye un viache ent'a infitat
ye un camín largo y visceral
como un barco que a puerto va
que no sabe si i plegará
A luna plena le pide aduya
Pero o barco tiene dubdas
Si no se da prisa
Se fundirá en a razón
S’ubre paso entre a boira
as formas se tornan conoixidas
ya ha pasau a buega
agora no bi ha control
ye un viache ent'a infitat
ye un camín largo y visceral
como un barco que a puerto va
que no sabe si i plegará
Os peixes en l’augua fosca
Son dibuixando cosquetas
Enguileya as penyas
Zarra os uellos y a babor
|
||||
3. |
Pètals
04:44
|
|||
PÈTALS
Vaig recollir pètals rosats i blancs
Passat demà me'ls menjaré
I deixaré eixir
A menudes ràfegues
Que mogue les flames
Que les torno lloques
Que pugue mirar-les i sentir la por
I profanar els secrets,
I profanar els teus secrets i entrar en tu
Natres som parts independents
Mos han crussat dins del temps
Seguirem los nostres somnis
Marxa en mi, crema'ls minuts perduts
Trenca el rellotge de la realitat
Vola al meu costat
Marxarem al infinit
A un lloc sense records
A on no hi ha cap malson
Que pugue trencar les il·lusions
I respirar,
Respirar'ls batecs dels nostres cors
Aaaa...
Natres som parts independents
Mos han crussat dins del temps
Seguirem los nostres somnis
|
||||
4. |
Ídols de fusta
04:29
|
|||
IDOLS DE FUSTA
Mans santificades que busquen la carn
Mirades pures destruïxen la seua dignitat, la integritat
Ments atrapades en sermons,
declaracions piadoses amaguen lo pecat, l'obscenitat
Com pot ser, com pot ser
Com mantens la fe?
Com pot ser, com pot ser
Com creus en ells?
Vels en blanc i negre frenen lo progrés
Paraules de consol i gemits depravats, somnis humits
Cossos despullats donen peu a la por
Carícies furtives se tornen algo habitual, normalitat
Com pot ser, com pot ser
Com mantens la fe?
Com pot ser, com pot ser
Com creus en ells?
Tot allò que vau fer, tot allò que esteu fent
Tot allò que vau fer, tots ho sabem
Tot allò que vau fer, tot allò que esteu fent
Tot allò que vau fer, tots ho sabem
Tot allò que vau fer, tot allò que esteu fent
Tot allò que vau fer, no ho perdonarem!!
Com pot ser, com pot ser
Com mantens la fe?
Com pot ser, com pot ser
Com creus en ells?
|
||||
5. |
Esteles de dades
03:57
|
|||
ESTELES DE DADES
Vivim a un cel tancat
rodejats d'ulls metàl·lics
les ones invisibles
limiten la interacció
L'íntim ara és públic
s'han trencat los misteris
dixan rastres numerics
que identifiquen als rebels
Codis binaris
marquen les decisions
la por imaginada
limite les opcions
Ja no hi han ombres
ningú es pot amagar
Esteles de dades
Saben allà a on vas
Vivim a una cel·la de bits
que mos devoren
la nostra privacitat
ara és una quimera
Lliurement entregues tots
los grans enigmes
La connexió global
drene tot lo temps
Codis binaris
marquen les decisions
la por imaginada
limite les opcions
Ja no hi han ombres
ningú es pot amagar
Esteles de dades
Saben allà a on vas
Ho saben tot
no sabem res
ho veuen tot
no veiem res
ho senten tot
no sentim res
Ja no hi han ombres
ningú es pot amagar
Esteles de dades
Saben allà a on vas
|
||||
6. |
Poder
03:59
|
|||
PODER
No saps quan va començar
Sempre t'has deixat portar
Buscant l'èxit entre brossa
Prenent tot lo que has necessitat
Espentant has avançat
Manipulant la realitat
Vas somiar en targetes black
Venent, comprant i especulant als mercats
Los diners s'han esfumat
Están viatjant per Panamá
No tens res però tot es teu
Ja eres un dels nostres deus
Les lleis son mitjans
Que canvies a voluntat
Pagos tu o pagon ells
Sempre creix lo compte corrent
No hi ha amics on estàs
Tots son socis i comerciants
No hi ha límits ni barreres
Les fronteres per als inmigrants
La balança s'ha trencat
El pes sempre cau del teu costat
Mai s'és massa jove
Per a extraure un poc de coltan
No hi ha amics on estàs
Tots son socis i comerciants
No hi ha límits ni barreres
Les fronteres per als inmigrants
Los ossos ara son marins
Prenen lo sol a les platges de Brasil
La calor puje un grau mes
Fas cubates en trossos d'icebergs
|
||||
7. |
Un altra dosis
04:20
|
|||
UN ALTRA DOSIS
Vine en mi, necessito una dosis
Estic tremolant al pensar que tardarà en arribar
Fred i calor, se mesclen al meu deliri....
Los núvols dels records amaguen la nostra nit
Los teus ulls devoren lo meu cervell
Vull perdre'm, vull perdre'm als teus somnis
No se perque em vas donar
La primera calada, la primera descarga
Avui es ahir i ahir serà demà
No se perque em vas donar
La primera calada, la primera descarga
A les teues mans tens la meua calma
Camino per l'obscura senda, músculs trencats,
Carn tensa i orbites que giren al voltant de la mateixa idea
Estic perduda dins de tu, un laberint,
Nervis al limit que busquen al teu substitut per a trobar l'eixida
No se perque em vas donar
La primera calada, la primera descarga
Avui es ahir i ahir serà demà
No se perque em vas donar
La primera calada, la primera descarga
A les teues mans tens la meua calma
|
||||
8. |
Recordar
03:38
|
|||
RECORDAR
Perduts, moments perduts, moment passats,
que no has aprofitat,
son les creus del teu infern,
los morts dels teus malsons.
Aquells instants que's van cremar,
que varen ser i no tornaran
que no veus, que no sents,
que no saps on estan.
Cansat de no recordar,
tot allò ¿on està?
Cansat de no recordar,
Tot allò ha marxat.
Llums que se van ofegar
menuts reflexos que s'extingiran
eren intenses, eren brillants,
totes ja han passat.
Paraules que feien idees,
que creaven mons,
espais plens de sentiments,
sensacions que ja has oblidat.
Cansat de no recordar,
tot allò ¿on està?
Cansat de no recordar,
Tot allò ha marxat
|
||||
9. |
Aliento Royo
03:08
|
|||
ALIENTO ROYO
L’aliento royo d’o ciel
Trenca o espiello d’a esperanza
Os cristals son portaladas
Reflectan rostros tallaus, uellos plorosos
Glarimas cayen a o luén
Chilos trencan o silencio dimpués d’o bombardeyo
Os suenios son ruinas
Bitimas d’una guerra que dengún entiende
O ciel s’ha ubierto
Millons de luces cayen en o goso
As mias mans sangran
Plenas de tallos
A tierra ye cenisa
Que agora se leva l’aire tintau de verde
Un camín t’obligan a recorrer
Y tu continas sin saber por que
O ciel s’ha ubierto
Millons de luces cayen en o goso
As mias mans sangran
Plenas de tallos
|
||||
10. |
La ira
03:45
|
|||
LA IRA
Sóc la llum de vida,
sóc valenta hasta la medul·la
les meus espurnes encenen
fins la mes menuda foguera
Me creiu la mare de les putes,
però vaig nàixer de la pantera,
sóc una planta carnívora
que devore cavernícoles
Pel carrer vomito les alabances,
no trago insults que amageu
davall paraules boniques,
expulso l'agressió de les vostres mirades
Sóc forta i veloç com lo vent de la tronada
que poc a poc trenque la muntanya
sóc com l'aigua desbocada
sóc la filla, la mare i la germana
d'aquelles que no estan aquí
sóc la ràbia, sóc la fúria i la venjança
d'aquelles que vau fer patir.
Ni mil tentacles humits podran frenar lo meu avanç
la dignitat de les avies farà impenetrable la pell
epidermis de roca que colpeje lo teu cervell
Ni tans sols la vostra boca podrà mossegar la meua intimitat
Eixeca la mà i ensenyam bé lo puny
que el teu braç caurà entre aplaudiments
Sóc forta i veloç com lo vent de la tronada
que poc a poc trenque la muntanya
sóc com l'aigua desbocada
sóc la filla, la mare i la germana
d'aquelles que no estan aquí
sóc la ràbia, sóc la fúria i la venjança
d'aquelles que vau fer patir.
La superioritat imaginada no servirà de res
lo món no es vostre, es dels demés,
sou vatres los que morireu.
Sóc forta i veloç com lo vent de la tronada
que poc a poc trenque la muntanya
sóc com l'aigua desbocada
sóc la filla, la mare i la germana
d'aquelles que no estan aquí
sóc la ràbia, sóc la fúria i la venjança
d'aquelles que vau fer patir.
|
Streaming and Download help
If you like Eixam, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp